Els reptes per a la logística integral i el sector de l’transport i extern sempre han estat difícils de fer créixer, sobretot per les múltiples legislacions europees, tràmits burocràtics i fronteres invisibles. El problema que comporten aquestes regulacions és la dificultat d’equilibrar les exportacions amb les importacions, a part dels interessos particulars de cada país en aquest àmbit.

En els últims estudis realitzats en 2017, Espanya ha demostrat un creixement en exportació d’un 74% en ofertes de càrrega cap a la resta del continent europeu. En l’àmbit nacional, ens trobem amb un augment del 45%. L’auge experimentat en el comerç exterior del país aconsegueix un rècord històric xifrat en 140.876 milions d’euros i, en aquest cas és concretament el primer semestre de l’any passat.

Europa és el gran receptor de la majoria d’aquestes vendes a l’exterior. Però encara que les notícies siguin molt bones, cada vegada és més imminent que es torni a iniciar el debat en contra de la liberalització dels mercats. Aquí entra en joc la paradoxa del sector; volem vendre més i més fos però no ens agrada quan vénen els de fora a vendre a la nostra casa.

El transport, doncs, conegut per ser el sector que tradicionalment es caracteritza per reflectir el moviment cíclic econòmic que actua com a indicatiu d’on es troba l’economia general del país (importacions i exportacions). Amb la “evolució de la globalització” ens trobem reduïts amb barreres jurídiques i tècniques que estan comportant preus i costos més competitius, sobretot en el que engloba el transport de carretera europeu.

camió

Així doncs, d’una banda ens trobem en una etapa d’auge en oferta i vendes positiva que alhora es veu molt regulada per les legislacions europees actuals sobre el transport.

D’altra banda, encara que creixin l’oferta i les vendes, el mateix semestre revelava un augment del dèficit comercial. Això és donat a un major creixement de les importacions, que supera a les exportacions.

Les vendes a l’exterior, mai abans vistes a aquest nivell, comporta un creixement dels llocs de treball en el sector del transport i la logística en general. Aquesta activitat també es veu corresposta en tots dos sentits de la ruta, per això la contractació del sector està augmentant a poc a poc.

Què comporta això per al sector de cara el 2018?

El sector de la logística en general i en concret, el transport i la missatgeria urgent, es veuen pressionats per realitzar petits canvis:

1. Formar part del canvi en l’evolució tecnològica dels vehicles per proporcionar més seguretat en les carreteres, en definitiva, unir-se a la meta de l’any; Objectiu zero accidents. Amb això s’estan creant nous dispositius, no solament per evitar accidents sinó, alhora, protegir al treballador, conductor en la majoria de casos.

2. Augmentar la flexibilitat de lliuraments. Tal com ja han implementat algunes empreses, es dóna l’opció que els destinataris puguin escollir la data i el lloc de lliurament. Això permet que els compradors de productes que viuen en localitzacions aïllades. Per exemple, no hagin de desplaçar-se a una oficina lluny de la seva llar perquè no estaven a casa al moment de lliurament del paquet.

3. L’optimització de rutes i geolocalizació és la clau del present i el futur de la missatgeria i paqueteria en concret. Aquest proper pas s’uneix també a l’evolució tecnològica que està donant forma al sector i està permetent la millora de l’eficiència i eficàcia del servei de lliuraments sobretot.

sostenibilidad bicicleta

4. La sostenibilitat és una de les tendències més presents en el sector del transport, igual que un impacte global a la majoria de les empreses. La millora de la imatge i la reducció de la petjada ecològica que deixa el teu negoci, augmenta la conscienciació social de la situació negativa actual del medi ambient.

5. Més servei i de millor qualitat. Com més personalitzat és el servei més s’acaba apreciant el resultat per part del client. La filosofia s’ha adoptat per la majoria d’empreses del sector.

En definitiva, el creixement de l’oferta i les vendes, veient la comparativa amb la importació, ens ha de fer replantejar la situació actual del sector i actuar. Actuar per intentar canviar la situació, evolucionar i millorar, no solament la situació de les nostres empreses, sinó la del nostre al voltant.